"PARIDES" I

Feia temps que em venia de gust obrir una nova secció al bloc, però els darrers esdeveniments colomencs ajornaven la seva aparició. Veureu que resulta una mica més frívola que la resta, de moment. Espero que us arrenqui un somriure, si més no.

Quants cops heu rebut correus electrònics que adjunten ximpleries suposadaments plasmades per alumnes a uns hipotètics examens? Jo n'he recopilat durant anys, amb la salvetat que puc verificar-ne l'autenticitat, ja que les he hagut de patir mentre feia ús del boli vermell. Crec que algunes resulten força divertides -a banda de més o menys patètiques, o més o menys justificables- i que no faig cap mal si les comparteixo. Arrenco amb una selecció de primer d'ESO que procedeix de la matèria de Geografia (Ciències Socials):

P (pregunta): Parts de la Terra.

R (resposta): Atmosfera, Hidrosfera i Litroesfera.
R: Atmosfera, Giosfera i Ambioesfera.

P: Nom dels oceans.

R: Pacífic, Blau i Marí.

P: Nom dels continents.

R: Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, Antàrtida i Atlàntida.

P: Què és un mapa?

R: Un full on es dibuixa el dibuix d'un tresor

P: Què és la llegenda d'un mapa?

R: Una història antiga

P: Per què hi ha dies i nits?

R: Perquè de dia la Lluna dorm i de nit dorm el Sol.

P: Nit més llarga i nit més curta de l'any a l'hemisferi Nord?

R: Japó i Miami.
R: La més llarga la última de l'any i la més curta la primera.

P: Quins dies de l'any hi ha les mateixes hores de llum en tot el planeta?
R: Els dies d'eclipsi.

P: Defineix "desboscament" (parlant d'erosió i sequera)

R: No buscar res.

P: Defineix "paisatge alpí".

R: Lloc on hi ha molts pins.

P: Defineix "afluent".

R: Corrent d’aigua més petita que un riu.

R: Torrent que surt al seu propi riu que pot ser molt gran o molt petit.

R: És una baixada que no és plana.

R: És la part d’un riu que es separa del riu principal fins a anar a desembocar en un lloc diferent al riu del qual provenia

P: Defineix "cabal":

R: Mesura de força d’un riu.

P: Quins règims fluvials hi ha?
R: Els règims fluvial i afluvial.
R: El règim pluvial i el règim nuvial.
R: Règim pluvial, règim naval, règim navapluvial i règim pluvionaval.

P: Que és una "llacuna litoral"?

R: Solen estar al costat de les ciutats, d’on entra l’aigua per rentar-se, etc.

P: Explica una raó per la qual es podria originar un llac?

R: Amb la pluja en una situació de terreny aguebat (sic).

R: Per la condensació d'una massa d'aigua dolça on hi pot haver vida marina.

P: Com afecten els corrents marins al clima?
R: Els corrents càlids provoquen platges.

P: Descriu els principals tipus de paisatges naturals de la Península Ibèrica.
R: a) El delta de l'ebra: Hi han moltes gaviotes. b) Massis Galaic: Es pot veure molt be el oceà i les mareas. c) Illes canaries: el teide es bonic de visitar. d) Balears: el mar es veu molt bé. e) Pirineus: es veu molt bonic quan esta nevat.

P: Esmenta una capital europea.

R: Capital de Grècia: Santiago de Compostela.

Un eslògan sense gaire marge per a matisos

L’eslògan de la manifestació del 5 de novembre a Santa Coloma de Gramenet, “Fora polítics corruptes! Ara, el poble!”,  no deixa gaire marge per a matisos. La gravetat de les imputacions del jutge Garzón contra Bartomeu Muñoz, fins ara alcalde de la ciutat, i Manuel Dobarco, fins ara Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, a més de contra el Director de Serveis d’Alcaldia, Pascual Vela, tampoc no deixen marge per a interpretacions. 
Els que digueren el passat juny “Ja n’hi ha prou!  Bartomeu dimissió!”  tenen més motiu que mai per tornar a manifestar-se. Els qui fórem reticents a la segona part de l’eslògan no tenim excuses aquest cop per a no sumar-nos-en sense fissures. S’ha esdevingut una de ben grossa, ni el més suspicaç hauria vaticinat la meitat del que està passant: tot un jutge Garzón investigant una trama de corrupció a gran escala, amb noms tan notoris com Prenafeta o Alavedra al bell mig, i un epicentre clar a casa nostra!
El temps dels matisos ja vindrà a posteriori, i els aclarirem o no, no em preocupa gens ara. El que no hauria de passar és que la marxa no fos massiva, com va succeir a València no fa gaire per uns motius similars. Podria entendre un sentiment d’indignació desaforat, però em sorprendria el contrari, la més absoluta indiferència.

Informe 2008 de Transparency Internacional

Arran els comentaris que he rebut, m'ha semblat oportú penjar una nota de premsa que va emetre el grup municipal d'ICV-EUiA a Santa Coloma de Gramenet el setembre de 2008. Ho faig per insistir en una idea de fons: tothom ha de vetllar pel bon funcionament del sistema democràtic. En aquell cas, fou la premsa en general la que va passar olímpicament de la denúncia que originà la nota, excepte El Mirall. Que ningú no em malinterpreti, això no exculpa de res els polítics o els partits.

La nota de premsa deia així:

Valoració de les dades extretes de l’informe 2008 (ITA), realitzat per Transparency Internacional, als 100 municipis espanyols més grans en relació a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

El passat 28 de juliol la ONG Transparency Internacional España (www.transparencia.org.es) va presentar a Madrid el seu informe sobre l’índex de transparència dels 100 ajuntaments espanyols més grans. Transparency International (TI) és una organització internacional, no partidista, dedicada a combatre la corrupció a nivell nacional i internacional. Des de la seva fundació, l’any 1993, TI ha estat reconeguda abastament per col·locar la lluita contra la corrupció a l’agenda global. Aquest és el primer estudi que TI fa a Espanya i no planteja preguntes o indicadors d’alt nivell. Amb la informació que es pot obtenir de les webs institucionals es pot obtenir una bona nota.

A aquest estudi, l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha obtingut un aprovat justet (58,8 sobre 100). Dels setze municipis catalans estudiats es troba en la desena posició, per sota de la mitjana de la puntuació global. De les cinc àrees estudiades suspèn en l’àrea econòmica-financera (40 sobre 100) i en transparència en urbanisme i obres públiques (44,4 sobre 100), traient un 5 pelat en la transparència en la contractació de serveis.

Tenint en compte aquests resultats, fem la següent valoració: 

• Instem el govern municipal a millorar radicalment en un tema tan sensible com és la política urbanística i les obres públiques. L’informe expressa clarament que estem per sota de la mitjana espanyola, amb la mateixa puntuació que la ciutat de Marbella. Sobren més comentaris.
• Atesa la realització autoevalutiva del qüestionari, constatem que aquest Ajuntament es conscient de què no arriba als paràmetres adients.
• Sol·licitem al govern municipal que inclogui els resultats d’aquest estudi a la web municipal i al full informatiu. Entenem que de la mateixa manera que es publiciten els èxits, s’ha d’informar del que no es fa bé. I, de moment, aquest govern ha suspès en transparència en la gestió municipal, especialment en els àmbits econòmic i urbanístic.

Libro de cuentos, de Mateo Rello

Pararelo Sur Ediciones, Barcelona, 2009. 115 pàgines. 10 euros

Torno a la petita editorial Paralelo Sur per parlar de poesia, perquè Libro de cuentos no és el que ens faria pressuposar el títol, ni una nova incursió d’aquest espai literari en una modalitat que s’ha prodigat als darrers números de la revista. Canvio de gènere, doncs, amb l’afany de contribuir al descobriment de la poesia en general, i de l’univers poètic de Mateo Rello en particular.

Aquesta obra és el segon llibre que publica l’autor –hi ha en camí un tercer- després del molt recomanable Orilla Sur, de 2002 (Ediciones del Grupo León Felipe, Barcelona). Mateo Rello és, però, un poeta consumat, que ha publicat a revistes diverses; a l’antologia Barcelona. 60 poemes des de la ciutat (2004), al costat de poetes com Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo; a Solidaridad obrera, la centenària “Soli” de CNT, de la que és redactor; a més de participar amb regularitat en recitals i trobades literàries; formar part de Aula de poesía de Barcelona; o, molt especialment, destacant-se com a director de Caravansari, publicació que s’autodefineix com a “revista de poesía en lenguas peninsulares”.

Libro de cuentos és una obra original dins el panorama poètic actual. Un panorama immers en una falsa dicotomia, realisme versus esteticisme, que acaba produint obres poc accessibles per al comú dels lectors. Amb Mateo Rello tot és aprehensible, com si el poemari fos una cartografia de la memòria, la creació i el coneixement, ple de referències a autors clàssics de tota mena d'èpoques, gèneres i matèries (Homer, Heròdot, Stevenson, Poe, Baudelaire, Pessoa...), i a artistes i intèrprets molt diversos (Piaf, Bogart, etcètera). Referències que, sovint, van acompanyades d'una fabulació biogràfica, una llicència que Rello es permet a major glòria del personatge en qüestió. L'efecte de tot plegat és commovedor, d'un lirisme carregat de connotacions semàntiques i sensitives.

Dites cartografies ens duen a acompanyar a Rello en una mena de viatge a les arrels, on cada autor o lloc concret és com un port o una escala (“puerto” és una de les paraules més repetides a Libro de cuentos). Però aquest recorregut no és merament evocador, sinó el reflex d'una introspecció en la que la referència històrica esdevé una constant necessària per tal d'articular el marc poètic i ideològic en el que l'autor es mou. L'excel·lent pròleg de J. A. Arcediano explica molt bé aquesta idea quan diu que Rello converteix “la historia en un acontecer íntimo, de tal modo que, a la idea de construcción, de acumulación de estructuras sobre los hechos concretos, suma la de un devenir sentimental o emocional, contribuyendo a elaborar una comprensión diferente del relato histórico, deudora, en gran medida, de lo popular y, sobre todo, de lo mítico”. Hi ha també un escenari específic per a la creació poètica, la ciutat, que és alhora l'escenari preferent de tota gran creació humana. La ciutat per a Rello és el temple dels valors cívics, i, alhora, la mostra més tangible de la perversió d'aquests mateixos valors. D'aquí deriva la necessitat de l'aposta ètica i estètica per la cultura, com a acte de rebel·lió, com a antídot, i la derivació cap a un compromís polític en pro de l'emancipació de l'ésser humà dels paranys provocats pel triomf, al llarg del temps, d'un determinat estil de vida. Compromís compatible amb una actitud personal coratjosa i singular (“bizarra”, mot freqüent al llibre) que, sense restar bellesa i solemnitat a les formes, redunda en el fons de cadascú dels versos.

Del poema Ciudad tercera:

“También, ciudades, vuestra identidad

-el modo inconfundible que ninguna

repite al discurrir en el espacio-

comprende vuestro fin: la destrucción.”

Publicat a la Revista del Taxi, número 186, octubre de 2009