Roca Editorial, Barcelona, 2010 (Proa per a l'edició en català). 430 pàgines. 20 €
Un thriller supervendes obra d’un autor novell?... Quelcom no quadra!... Una operació més de màrqueting?... Indago i comprovo que ha funcionat el boca-orella!... En aquests casos no m’hi puc resistir: m’agrada el gènere, i l’èxit d’aquesta obra és un misteri a resoldre... M’hi poso i confirmo que els meus prejudicis no sempre són fonamentats. És un llibre magnífic en el seu estil, i això és molt dir, perquè el normal és la mediocritat o directament la porqueria en el 90% dels casos.
Sé el que estàs pensant comença amb un plantejament molt atractiu. Un home rep una carta d’un desconegut que l’incita a pensar en un número, l’emissari li diu que encertarà quin número ha triat, i li ho demostrarà en una segona carta escrita en un to amenaçador. Sota l’aparença d’un xantatge, el receptor comença a ser dominat per la por, i cercarà l’ajut d’un detectiu retirat de la policia i especialista en resoldre casos d’allò més estranys. David Gurney, l’investigador, no acaba de trobar el sentit a la seva nova vida, raó per la qual s’embolicarà en un cas que el conduirà, progressivament, a una nova capbussada en l’horror dels assassinats en sèrie i les pertorbadores ments dels psicòpates.
No ens trobem al davant, però, del típic llibre on s'enfronten un dolent molt dolent i un bo molt bo, i prou. Els personatges secundaris són fonamentals per entendre el rerefons d'una trama molt complexa que es resol, finalment, de la manera més lògica. Verdon sedueix el lector amb intel·ligència i sofisticació, però no l'enganya amb pistes falses o explicacions inversemblants. El lector assisteix a les cuites del protagonista, en Gurney, qui sap que l'explicació del que està succeint ha de ser d'allò més raonable i senzilla, però que s'ha de trencar el cap per esbrinar-la. Aquest suspens t'atrapa, reforçant-se, a més, per una trama secundària, la de la creixent tensió entre Gurney i la seva dona, un personatge esplèndid i essencial per fer funcionar la novel·la. La resta de personatges secundaris també estan molt ben treballats. L'autor sap ubicar-los i descriure'ls sense caure en el clixé fàcil. Com a la vida, hi ha bons policies i no tan bons, fiscals ambiciosos i assessors trepes, professionals competents o no, i una burgesia acomodada acostumada a viure en un món de cotó fluix trenat amb diners i sessions d'espiritualisme new age (al llarg de l'obra s'evidencia una reivindicació del racionalisme i una subtil ironia contra les múltiples manifestacions de la superxeria i de la superficialitat imperants a la nostra societat). Les situacions descrites tampoc no cauen en el parany de la morbositat fàcil. Hi ha moments de déjà vu, això sí, especialment en el punt àlgid del desenllaç, tot i que Verdon salva els mobles i atorga un gir original al moment més delicat de tota novel·la d'intriga.
Costa de creure que John Verdon s'estreni amb una novel·la tan rodona. És un desconegut absolut. Només sabem que va treballar en el món de la publicitat a Manhattan fins al seu retir a una zona rural del nord de l'estat de Nova York (com el seu protagonista). És interessant observar amb quina destresa escriu, amb un llenguatge entenedor, però gens vulgar, i amb un ritme i una precisió de rellotge suïs. Suposo que el mèrit de la traducció és també innegable en aquests extrems.
En definitiva, una lectura estimulant per a qualsevol lector crític, i imprescindible per als amants del gènere.
Publicat a la
Revista del Taxi, número
192, el desembre de 2010.
